Imatge Luciano Marcato
Paula Leiva Granger
Sóc pintora, profesora, il·lustradora i cal·lígrafa, tinc una llarga vida professional, col·laborant amb diferents galeries, universitats privades, centres culturals públics, mitjans, publicacions i esdeveniments, al voltant de el món. Vaig realitzar els meus estudis a l’Escola Massana, Barcelona. Em produeix un gran plaer pintar, acompanyar i educar amb amor a mirar els objectes, la llum, descobrir la forma, barrejar color, dibuixar el cos humà i la natura, compartir l’art.
Sobre la meva obra:
“Refinament, exquisidesa cromàtica, simplicitat formal, llibertat compositiva, aplanament de la perspectiva, el buit com a valor estètic, la mutació estacional … són atributs clàssics de la pintura japonesa que Paula Leiva adapta a les seves pròpies inquietuds artístiques, a la seva idea de la bellesa i del pas del temps.
Pa d’or entapissant els fons sobre els quals s’emmarquen delicades composicions fruiters i vegetals ens remeten a la tradició de la pintura decorativa Rinpa i de les quatre estacions (shiki-e).
Allò atemporal (simbolitzat en les superfícies daurades) acull en el seu si la no-permanència, l’expressió cíclica de la natura.
En relaciò als quadres de d ones en actituds abstretes, amb cabelleres atzabeja que contrasten amb les carnacions ivori o lleugerament bronzejades,ens recorden un altre gènere pictòric nipó, el Bijinga, representacions de geishas i cortesanes en escenes de tocador.
Són estampes urbanes del món fluent, on el gest quotidià denota cert replegament existencial, on l’intens carmí i el groc argent ens endinsen en impassos anímics, en moments de repòs on el buit s’omple d’intensitat emocional.”
Pa d’or entapissant els fons sobre els quals s’emmarquen delicades composicions fruiters i vegetals ens remeten a la tradició de la pintura decorativa Rinpa i de les quatre estacions (shiki-e).
Allò atemporal (simbolitzat en les superfícies daurades) acull en el seu si la no-permanència, l’expressió cíclica de la natura.
En relaciò als quadres de d ones en actituds abstretes, amb cabelleres atzabeja que contrasten amb les carnacions ivori o lleugerament bronzejades,ens recorden un altre gènere pictòric nipó, el Bijinga, representacions de geishas i cortesanes en escenes de tocador.
Són estampes urbanes del món fluent, on el gest quotidià denota cert replegament existencial, on l’intens carmí i el groc argent ens endinsen en impassos anímics, en moments de repòs on el buit s’omple d’intensitat emocional.”
Escrit per Anna Adell, Setdart.com
27 de juny de 2014
27 de juny de 2014