Pintora
Dibuixo des molt petita.
Vaig realitzar els meus estudis a l’Escola Massana, començant de molt jove venent les meves pintures, il·lustracions i també cal·ligrafiant per a diferents esdeveniments i entitats.
A partir de 1984 m’ inicio en l’ensenyament del color, l’aquarel·la, el dibuix i la pintura.
Em produeix un gran plaer acompanyar i instruir amb amor a mirar els objectes, la llum, descobrir la forma, barrejar color, dibuixar el cos humà, la natura, crear pintures per compartir.
Vaig realitzar els meus estudis a l’Escola Massana, començant de molt jove venent les meves pintures, il·lustracions i també cal·ligrafiant per a diferents esdeveniments i entitats.
A partir de 1984 m’ inicio en l’ensenyament del color, l’aquarel·la, el dibuix i la pintura.
Em produeix un gran plaer acompanyar i instruir amb amor a mirar els objectes, la llum, descobrir la forma, barrejar color, dibuixar el cos humà, la natura, crear pintures per compartir.
Sobre la meva obra:
“Refinament, exquisidesa cromàtica, simplicitat formal, llibertat compositiva, aplanament de la perspectiva, el buit com a valor estètic, la mutació estacional … són atributs clàssics de la pintura japonesa que Paula Leiva adapta a les seves pròpies inquietuds artístiques, a la seva idea de la bellesa i del pas del temps.
Pa d’or entapissant els fons sobre els quals s’emmarquen delicades composicions fruiters i vegetals ens remeten a la tradició de la pintura decorativa Rinpa i de les quatre estacions (shiki-e).
Allò atemporal (simbolitzat en les superfícies daurades) acull en el seu si la no-permanència, l’expressió cíclica de la natura.
En relaciò als quadres de d ones en actituds abstretes, amb cabelleres atzabeja que contrasten amb les carnacions ivori o lleugerament bronzejades,ens recorden un altre gènere pictòric nipó, el Bijinga, representacions de geishas i cortesanes en escenes de tocador.
Són estampes urbanes del món fluent, on el gest quotidià denota cert replegament existencial, on l’intens carmí i el groc argent ens endinsen en impassos anímics, en moments de repòs on el buit s’omple d’intensitat emocional.”
Pa d’or entapissant els fons sobre els quals s’emmarquen delicades composicions fruiters i vegetals ens remeten a la tradició de la pintura decorativa Rinpa i de les quatre estacions (shiki-e).
Allò atemporal (simbolitzat en les superfícies daurades) acull en el seu si la no-permanència, l’expressió cíclica de la natura.
En relaciò als quadres de d ones en actituds abstretes, amb cabelleres atzabeja que contrasten amb les carnacions ivori o lleugerament bronzejades,ens recorden un altre gènere pictòric nipó, el Bijinga, representacions de geishas i cortesanes en escenes de tocador.
Són estampes urbanes del món fluent, on el gest quotidià denota cert replegament existencial, on l’intens carmí i el groc argent ens endinsen en impassos anímics, en moments de repòs on el buit s’omple d’intensitat emocional.”
Escrit per Anna Adell, Setdart.com
27 de juny de 2014